Avui era dia de màscares. Per desgracia jo no hi vaig poder anar, encara que les meves companyes em vàrem explicar que com sempre havia estat molt divertit i profitós.
Haig de dir que encara que no vaig poder experimentar aquest dia amb la tècnica i els materials, no era una experiència que em vingués de nou. Tinc una germana que va estudiar un belles arts i vaig ser més d’una vegada el seu conillet d’indi. Amb ella i el meu fill al qual també li van encarregar fer una màscara a classe vaig conèixer aquesta tècnica, tant fent-la com fent de model.
Els materials emprats són: aigua, tisores, bol i benes de guix comprades a la farmàcia. Quan jo ho vaig fer, m’anaven posant les benes prèviament remullades al voltant de la cara per tal que quedés totalment coberta, evitant ulls i foses nasals. S’ha d’anar tallant les tires de benes, remullar-les i adaptar-les a la cara. Una vegada estan eixutes s’ha d’anar traguen la màscara amb molta cura per tal no es trenqui.
Vull mostrar una de les màscares que va fer la meva germana Mireia, encara que aquesta està feta amb fang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada